L'ETSAB posa el nom d'Oriol Bohigas a la seva biblioteca

Actualitat UPC


Quatre ponents que reconstrueixen un relat en el temps. Rafael Moneo a través de la revolució d’Oriol Bohigas com a director de l’ETSAB en els convulsos anys 70; Pere Joan Ravetllat situant el llegat de l’arquitecte a la Càtedra de Projectes d’aquesta Escola; Eduardo Mangada recordant la figura de l’arquitecte com a ideòleg i visionari de la ciutat olímpica al front de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i, finalment, Jordi Coca, com a impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona al llarg del seu mandat com a regidor de Cultura.Resulta impossible resseguir les traces de la història de l’arquitectura catalana moderna sense la figura de l’arquitecte. Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) en finalitzar els seus estudis l’any 1951, lidera la recuperació de la modernitat silenciada per la immediata postguerra franquista a través de la seva implicació en el naixement del Grup R. Una primera etapa de la que destaca el seu intens i fructífer intercanvi epistolar amb l’avantguarda exterior, amb iniciatives pioneres com la reconstrucció del pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe a Barcelona (1955). Els anys 60 són els de la seva consolidació com a agitador cultural de la realitat arquitectònica del moment. La seva activa col·laboració a la revista Serra d’Or ens ha llegat l’origen d’una ‘arquitectura realista’ que esdevindrà el futur ideològic de l’Escola de Barcelona, terme que va batejar l’any 1969. Com a membre fundador de l’editorial Edicions 62, de la revista Arquitectures Bis (1974-1985), president de la Fundació Miró (1981-1988) i de l’Ateneu barcelonès (2003-2011) i Acadèmic de la Reial Acadèmia de San Fernando, constitueix una biografia intel·lectual que es traça des del món del llibre i la premsa escrita.Motor de recerca i coneixementEl fet que la ...

Read More